La iaia amb 91 anys, asseguda al balanci, tot d’una es posa a recitat un poema de quan anava a escola.
“A la que Sant Jordi empunya/ bandera de color blanc,/ hi ha l'escut de Catalunya,/ amb les quatre barres de sang.// Aquestes barres històriques/ estan escrites amb lletres d'or,/ per saber-les de memòria/ i gravar-les als nostres cors.”
Amb el Google he aconseguit tot el poema, que resulta ser de l’Antoni Bori i Fontesta.
Aquí el teniu.
L'ESCUT DE CATALUNYA
A la que Sant Jordi Empunya
bandera de color blanc,
hi ha l'escut de Catalunya,
amb les quatre barres de sang.
Aquestes barres històriques
estan escrites amb lletres d'or,
per saber-les de memòria
i gravar-les als nostres cors.
Essent Carles el rei de França,
i senyor dels catalans,
entraren, folls de venjança
a ses terres, els normands
Per mantenir sa corona,
demanà el rei socors
lo valent Guifré, el Pilós.
El cavaller, en saber la nova,
empunyant arma i escut,
s’endugué tot Catalunya,
cap a França resolut.
Així que a França arribaren
amb la flor dels catalans,
el rei Carles reculava,
atropellat per els normands.
Mes llençant-s'hi desseguida
el brau Guifré amb ses valents
van deturar l'embranzida
dels normands, forts i potents
Quan l'enemic reculava,
ja vençut i rostre avall,
un llanço al pit se li clava
i el fa caure del cavall.
Dins una tenda, el de França
al compte Guifré ha entrat,
posant a una banda la llança
i l'escut a l'altra costat.
En portar-li la nova
de que els normands han perdut
el rei trobà al compte Guifré
mirant trist el seu escut.
Si ha vós devem la victòria,
per que davant el rei trist os mostreu?.
Si voleu honors i glòria,
comte Guifré, demaneu!!
Des d'avui, de vostra terra
sereu compte independent.
Sereu gran company en la guerra,
i en la pau, amic prudent.
Grans mercès, rei de França,
respongué en Guifré el pilós.
No em raca la ferida de llança
que em dessagna el meu cos,
El que em raca i el cor me lliga
es veure llis el meu escut,
sense cap blasó que digui
els honors que em merescut.
Llavors, el rei desseguida
apropant-se al llit de lo valent,
xopà els dits en sa ferida
i així l'hi digué, dolçament:
Amb la sang del vostre cor en la guerra,
heu guanyat aquest blasó
i quan torneu a la vostra terra
brodeu-li-ho al vostre pendó.
I passant les quatre ditades,
sobre de l'escut llis del brau,
va deixar, assenyalades,
les quatre barres de sang.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada