Adjunto el link d'un video en que es reflexiona sobre la juventut, l'escola i la familia, val la pena mirar-lo.
Es la "Intervención de D. Emilio Calatayud Pérez, Juez de Menores de Granada, en la V Tertulia del Consejo Escolar de La Comunidad de Madrid: "Familia y Escuela ante la Prevención de Conductas de Riesgo".
Video
divendres, 30 de novembre del 2007
dimarts, 6 de novembre del 2007
El comerç tradicional, grans superfícies i petit comerç de barri
Tots tres models tenen un mateix problema, al consumidor cada dia li costa més poder consumir. El salari no creix al mateix ritme que els preus, sobre tot pel que fa als consums, diguem-ne captius de les Grans Corporacions - banca, serveis, immobiliàries – consums dels que no podem prescindir i difícilment modular la capacitat d’us que en fem, ells ens marquen la part de salari que els hi hem de dedicar via BOE i Banc d’Espanya.
Si no s’aconsegueix que els salaris s’adeqüin més al cost de la vida, cada dia el comerç anirà pitjor, les grans cadenes potser podran aguantar, ja que tenen el suport de la banca financera, però el comerç tradicional ho tindrà més cru ja que la banca li posarà més cars els crèdits i les comissions pels serveis que necessita per poder treballar, al “tenir que assumir un risc més gran”.
Les grans superfícies que concentren les ofertes bàsicament de grans cadenes de distribució, com a centres on els consumidors van a gastar els seus diners, no son per si mateixes el problema. El carrer de Mar i entorn no deixa de actuar com una gran superfície, per la oferta que concentra, el problema del comerç es en els entorns més petits on no hi ha un gruix d’oferta prou atraient pel consumidor.
La meva visió és que el model de creixement consumista s’ha de reformar donant més recursos als joves treballadors, però....
Quin tipus de consum hem de potenciar?
Es sostenible una societat d’usar i tirar i anar comprant productes sense parar?
Ens cal viatjar tant en vacances, caps de setmana, ponts, contaminant amb l’ús de combustibles?
Cal que per fabricar un producte des de la matèria primera fins a la distribució, els components recorrin mig mon?
Tinc molts interrogants que no ser contestar-me, però la meva visió es que si no som capaços d’ajustar el model de consum a una forma de vida més tranquil·la, això no acabarà bé.
Si no s’aconsegueix que els salaris s’adeqüin més al cost de la vida, cada dia el comerç anirà pitjor, les grans cadenes potser podran aguantar, ja que tenen el suport de la banca financera, però el comerç tradicional ho tindrà més cru ja que la banca li posarà més cars els crèdits i les comissions pels serveis que necessita per poder treballar, al “tenir que assumir un risc més gran”.
Les grans superfícies que concentren les ofertes bàsicament de grans cadenes de distribució, com a centres on els consumidors van a gastar els seus diners, no son per si mateixes el problema. El carrer de Mar i entorn no deixa de actuar com una gran superfície, per la oferta que concentra, el problema del comerç es en els entorns més petits on no hi ha un gruix d’oferta prou atraient pel consumidor.
La meva visió és que el model de creixement consumista s’ha de reformar donant més recursos als joves treballadors, però....
Quin tipus de consum hem de potenciar?
Es sostenible una societat d’usar i tirar i anar comprant productes sense parar?
Ens cal viatjar tant en vacances, caps de setmana, ponts, contaminant amb l’ús de combustibles?
Cal que per fabricar un producte des de la matèria primera fins a la distribució, els components recorrin mig mon?
Tinc molts interrogants que no ser contestar-me, però la meva visió es que si no som capaços d’ajustar el model de consum a una forma de vida més tranquil·la, això no acabarà bé.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
