Sobre l'abstenció

Realment es precís reflexionar sobre el fet de que els ciutadans s’abstinguin en les diferents eleccions.
Segur que les motivacions de quedar-se a casa son molt diverses, des dels que ja estan d’acord amb la gestió dels governants i consideren que com segons les enquestes ja guanyen, no cal fer l’esforç de votar. Fins els que creuen que tant és que manin uns com els altres que tot seguirà igual. He sentit una reflexió en un debat de radio que deien que els mitjans de comunicació a vegades, amb la millor intenció, no donen uns missatges que ajudin a promoure la participació. En concret es referia al diari La Vanguardia, que el dia de reflexió en portada i a tota plana des de ja fa anys insereix una fotografia de tots els candidats a alcalde de Barcelona amb una actitud distesa i de confraternització, actitud que pot ser molt positiva perquè la política no ha de ser crispació, però que desprès de quinze dies de plantejar-se atacs i desqualificacions entre tots ells, fa que els electors no entenguin perquè han de votar si al final tots son tant amics.

La victòria de Sarkozy

Ha guanyat Sarkozy, França continua amb un president de dretes o conservador, ha guanyat amb un 53 % dels vots. És una gran victòria, com diuen alguns comentaristes?. Jo crec que no, son un 3% més sobre el mínim necessari, pràcticament hi ha tants francesos que li donen suport com que li han negat i a més ni ha un 15% que no s’ha definit. En segon lloc cal tenir present que te un percentatge d’un 10% que prové del Front Nacional, l’extrema dreta, com administrarà aquest suport?, els discursos i la practica de la seva etapa de ministre no son per tranquil·litzar a una població que ja ha vist que realment les receptes lliberals, en el mon actual, no els aporten solucions.

O ha perdut l’esquerra. Diuen que cal renovar el partit socialista. Que es diu realment. Que el partit socialista i tots els de l’esquerra han d’anar cap al centre, que han de saber interpretar el que precisa la majoria de la societat, que no te uns interessos lligats a les rendes del capital, sinó a les del seu treball. Un conjunt de ciutadans que han vist com els temps actuals de globalització econòmica, han fet perdre pes relatiu a les seves rendes mentre augmenten els beneficis empresarials, i és manten unes bosses de pobresa importants i que els governants actuals, els mateixos que han continuat aconseguint un suport més gran que la candidata socialista, no han sabut resoldre.

I els ciutadans que?. Esperem que l’esquerra encerti en el discurs i en les propostes a aplicar en el futur, perquè, ara, el nou president difícilment canviarà el sentit de l’economia i les empreses i qui els que les controlan continuaran augmentat els seus beneficis mentre el pes de les rendes del treball, de la majoria, continuaran disminuint