divendres, 23 d’agost del 2013

Desprès de decidir..., obligat a decidir.


Crec que actualment és un moment preocupant pels catalans. Estem davant d’un any que portarà un debat molt agre sobre la identitat i el sentiment de ser català, i sembla que s’extremaran les opinions fins a desqualificacions gens constructives, com ja es comencen a veure. Lamentable.
 

En aquest debat es perfilen clarament tres posicions, el nacionalisme independentista; un catalanisme federalista no rupturista amb Espanya i un manteniment de l’actual estatus autonòmic, que no li sabria greu una més gran integració política espanyola.


Les forces polítiques que considero representen aquestes tres posicions, i que s’han presentat a les últimes eleccions, son bàsicament:

SI Independentistes: ERC; CiU; ICV i CUP

No independentistes federalistes: PSC

No independentistes autonomistes: PP i C’s


Considerant aquests posicionaments i a partir dels resultats de les darreres eleccions, he fet una extrapolació del que seria el resultat d’un Referèndum d’Independència. Dels resultats de CiU considero, que un 10% correspon a UDC que no és declara independentista, a CiU assignen un 25% de quota a UDC. Amb aquesta premissa els resultats son:
 
Catalunya:            SI 55,52%; NO 38,61%; Indeterminat 5,87% sobre participació.

                               SI 36,74% sobre el cens.

Prov. Barcelona:  SI 53,29%; NO 40,48%; Indeterminat 6,24% sobre participació.

                               SI 35,43% sobre el cens.

Prov. Girona:       SI 67,39%; NO 27,86%; Indeterminat 4,75% sobre participació.

                               SI 45,75% sobre el cens.

Prov. Tarragona: SI 55,10%; NO 39,71%; Indeterminat 5,20% sobre participació.

                               SI 34,81% sobre el cens.

Prov. Lleida:         SI 65,92%; NO 29,96%; Indeterminat 4,11% sobre participació.

                               SI 42,66% sobre el cens.

Com podem veure amb una participació del 66,17% en el conjunt de Catalunya, el SI guanya sobre el NO, però considerant el total de catalans convocats a expressar la seva voluntat de trencar la relació amb Espanya, que això és el que significa en aquests moments la Independència, tant sols es mostren inequívocament a favor del trencament poc més d’un terç dels convocats.

 Aquest vot majoritari del SI no és igual a tot el territori català, crec que no descobreixo res de nou, com exemple podem veure les comarques de Osona on el SI és el 75,38% i el Baix Llobregat on el SI sols obté un 44,89%, per sota del NO amb un 47,95% sobre participació. Si fem l’anàlisi de alguns municipis on el SI te uns resultats més baixos, veiem que: Sta. Coloma de Gramanet te un 32,26%; Sant Adrià de Besòs un 37,71%; Badalona un 43,39%; Hospitalet de Llobregat un 36,32% i a Barcelona mentre a Sarrià Sant Gervasi és un 57,26% a Nou Barris és un 39,72% sempre sobre el total de participació, a bastants més municipis de l’entorn de Barcelona tampoc el SI és majoritari.

On vull anar a parar? Simplement que Catalunya no és una realitat uniforme, que hi ha nuclis on el sentiment independentista està molt assentat i altres on te més preponderància mantenir una unitat de relació amb Espanya.

Quan fem la consulta aquesta dicotomia es posarà molt de manifest, una campanya electoral crearà antagonismes que en alguns sectors poden ser virulents, i els resultats de la consulta que es donaran pels mitjans de comunicació, amb els comentaris adients dels dos costats, em fa creure que es crearà un clima gens adient per mantenir una convivència social fàcil.

dilluns, 30 de juliol del 2012

Fent prova

La recentralización añorada por el nacionalismo español", article de Joan Romero a La idea federal!

Aqui puc escriure mes


Aqui mes coses


dilluns, 25 d’abril del 2011

Record llunya en el temps d'una diada de Sant Jordi

La iaia amb 91 anys, asseguda al balanci, tot d’una es posa a recitat un poema de quan anava a escola.

“A la que Sant Jordi empunya/ bandera de color blanc,/ hi ha l'escut de Catalunya,/ amb les quatre barres de sang.// Aquestes barres històriques/ estan escrites amb lletres d'or,/ per saber-les de memòria/ i gravar-les als nostres cors.”


Amb el Google he  aconseguit tot el poema, que resulta ser de l’Antoni Bori i Fontesta.

Aquí el teniu.


L'ESCUT DE CATALUNYA

A la que Sant Jordi Empunya
bandera de color blanc,
hi ha l'escut de Catalunya,
amb les quatre barres de sang.

Aquestes barres històriques
estan escrites amb lletres d'or,
per saber-les de memòria
i gravar-les als nostres cors.

Essent Carles el rei de França,
i senyor dels catalans,
entraren, folls de venjança
a ses terres, els normands

Per mantenir sa corona,
demanà el rei socors
al compte de Barcelona,
lo valent Guifré, el Pilós.

El cavaller, en saber la nova,
empunyant arma i escut,
s’endugué tot Catalunya,
cap a França resolut.

Així que a França arribaren
amb la flor dels catalans,
el rei Carles reculava,
atropellat per els normands.

Mes llençant-s'hi desseguida
el brau Guifré amb ses valents
van deturar l'embranzida
dels normands, forts i potents

Quan l'enemic reculava,
ja vençut i rostre avall,
un llanço al pit se li clava
i el fa caure del cavall.

Dins una tenda, el de França
al compte Guifré ha entrat,
posant a una banda la llança
i l'escut a l'altra costat.

En portar-li la nova
de que els normands han perdut
el rei trobà al compte Guifré
mirant trist el seu escut.

Si ha vós devem la victòria,
per que davant el rei trist os mostreu?.
Si voleu honors i glòria,
comte Guifré, demaneu!!

Des d'avui, de vostra terra
sereu compte independent.
Sereu gran company en la guerra,
i en la pau, amic prudent.

Grans mercès, rei de França,
respongué en Guifré el pilós.
No em raca la ferida de llança
que em dessagna el meu cos,

El que em raca i el cor me lliga
es veure llis el meu escut,
sense cap blasó que digui
els honors que em merescut.

Llavors, el rei desseguida
apropant-se al llit de lo valent,
xopà els dits en sa ferida
i així l'hi digué, dolçament:

Amb la sang del vostre cor en la guerra,
heu guanyat aquest blasó
i quan torneu a la vostra terra
brodeu-li-ho al vostre pendó.

I passant les quatre ditades,
sobre de l'escut llis del brau,
va deixar, assenyalades,
les quatre barres de sang.

dimecres, 1 de setembre del 2010

dissabte, 24 de juliol del 2010

dimarts, 22 de desembre del 2009