Reflexions XXI

Record llunya en el temps d'una diada de Sant Jordi

2011-04-25T10:35:00.000+01:00

La iaia amb 91 anys, asseguda al balanci, tot d’una es posa a recitat un poema de quan anava a escola.

“A la que Sant Jordi empunya/ bandera de color blanc,/ hi ha l'escut de Catalunya,/ amb les quatre barres de sang.// Aquestes barres històriques/ estan escrites amb lletres d'or,/ per saber-les de memòria/ i gravar-les als nostres cors.”

Amb el Google he aconseguit tot el poema, que resulta ser de l’Antoni Bori i Fontesta.

Aquí el teniu.

L'ESCUT DE CATALUNYA

A la que Sant Jordi Empunya

bandera de color blanc,

hi ha l'escut de Catalunya,

amb les quatre barres de sang.

Aquestes barres històriques

estan escrites amb lletres d'or,

per saber-les de memòria

i gravar-les als nostres cors.

Essent Carles el rei de França,

i senyor dels catalans,

entraren, folls de venjança

a ses terres, els normands

Per mantenir sa corona,

demanà el rei socors

al compte de Barcelona,

lo valent Guifré, el Pilós.

El cavaller, en saber la nova,

empunyant arma i escut,

s’endugué tot Catalunya,

cap a França resolut.

Així que a França arribaren

amb la flor dels catalans,

el rei Carles reculava,

atropellat per els normands.

Mes llençant-s'hi desseguida

el brau Guifré amb ses valents

van deturar l'embranzida

dels normands, forts i potents

Quan l'enemic reculava,

ja vençut i rostre avall,

un llanço al pit se li clava

i el fa caure del cavall.

Dins una tenda, el de França

al compte Guifré ha entrat,

posant a una banda la llança

i l'escut a l'altra costat.

En portar-li la nova

de que els normands han perdut

el rei trobà al compte Guifré

mirant trist el seu escut.

Si ha vós devem la victòria,

per que davant el rei trist os mostreu?.

Si voleu honors i glòria,

comte Guifré, demaneu!!

Des d'avui, de vostra terra

sereu compte independent.

Sereu gran company en la guerra,

i en la pau, amic prudent.

Grans mercès, rei de França,

respongué en Guifré el pilós.

No em raca la ferida de llança

que em dessagna el meu cos,

El que em raca i el cor me lliga

es veure llis el meu escut,

sense cap blasó que digui

els honors que em merescut.

Llavors, el rei desseguida

apropant-se al llit de lo valent,

xopà els dits en sa ferida

i així l'hi digué, dolçament:

Amb la sang del vostre cor en la guerra,

heu guanyat aquest blasó

i quan torneu a la vostra terra

brodeu-li-ho al vostre pendó.

I passant les quatre ditades,

sobre de l'escut llis del brau,

va deixar, assenyalades,

les quatre barres de sang.

vídeo Guillem i Laika

2010-09-01T09:54:00.004+01:00

Júlia Hernández Serra, balla "La mort del cigne"

2010-07-24T17:33:00.003+01:00

De Camille Saint-Saëns

Prova divshare

2009-12-22T13:23:00.001+01:00

Prova Widget de 7Digital Jaume Arnella

2009-12-01T14:31:00.004+01:00

15 cançons per 9,49€ crec que està bé de preu

Comprar aquest disc

Prova link de Spotify

2009-11-24T17:17:00.001+01:00

Cançó: Una casa portuguesa

Jorge Sepulveda – Una Casa Portuguesa

Codi per sitios i blog

2009-11-16T09:49:00.001+01:00

Cançó de la maquina de retrata.MP3

Cançó de la nevera.MP3

Cançó de la televisor.MP3

Cançó del butà.MP3

Cançó del telefon.MP3

Cançó del tocadiscos.MP3

Prova llista reproducció

2009-11-16T09:42:00.000+01:00

http://www.4shared.com/play/23580204/97efc774/Espinas.html

enllaç

Prova 4Share

2009-11-15T18:01:00.000+01:00

Teresa Rebull- Joan Salvat Papasseit

2009-06-29T15:33:00.002+01:00

El nom de Teresa Rebull, és Teresa Soler i Pi, nascuda a Sabadell el 1919, i exiliada a la Catalunya Nord, des del 1936, és coneguda afectuosament com “la iaia de la cançó”. Amb una gran sensibilitat artistica i social aquest LP de poemes de Joan Salvat-Papasseit sobre l’amor, recomano llegir la contraportada escrita per Ricard Salvat, és un gran treball sentimental. Amb aquest disc va guanyar el “Gran Prix International du Disque 1977, Academie Charles Cros”. En el fitxer hi ha les lletres en català i espanyol.

El nombre de Teresa Rebull es Teresa Soler i Pi, nacida en Sabadell el 1919, y exiliada en la Cataluña Norte, desde 1936, es conocida afectuosamente como “la abuela de la canción”. Con una gran sensibilidad artística y social este LP de poemas de Joan Salvat Papasseit sobre el amor, recomiendo leer la contraportada escrita por Ricard Salvat, es un gran trabajo sentimental. Con este disco ganó el “Gran Prix International du Disque 1977, Academie Charles Cros”. En el fichero están las letras en catalán i español

DRUMS AD15.008 (1977)
Perquè has vingut
Mestier d’amor
Si la despullava
Mocador d’olor
Epitalmic
Visca l’amor
Mentra la roba s’eixamora
Arquer d’amor
Sota el meu llavi
La casa que vull
Per baixar/ para bajar

Carrer Mollet

2009-03-12T19:53:00.001+01:00

Prova de carrer

prova sardanes

2009-02-13T16:54:00.000+01:00

http://picasaweb.google.com/lh/view?q=sardanes%20mollet&psc=G&filter=1#5190503302065112754

Música relaxant

2009-01-25T16:44:00.001+01:00

Molt bona música.

ertt

2009-01-16T16:26:00.001+01:00

wertty

ProvaDeezer

2008-11-22T19:38:00.000+01:00

Discover Raimon!

prova de esnips

2008-11-15T10:35:00.005+01:00

Prova d'incloure text

Aquest es un gadget per escoltar les cançons principals d'aquest mes

Llista primera

2008-11-14T20:00:00.002+01:00

canço

2008-11-14T17:30:00.001+01:00

Joventut i educació

2007-11-30T10:53:00.000+01:00

Adjunto el link d'un video en que es reflexiona sobre la juventut, l'escola i la familia, val la pena mirar-lo.
Es la "Intervención de D. Emilio Calatayud Pérez, Juez de Menores de Granada, en la V Tertulia del Consejo Escolar de La Comunidad de Madrid: "Familia y Escuela ante la Prevención de Conductas de Riesgo".

Video

El comerç tradicional, grans superfícies i petit comerç de barri

2007-11-06T11:47:00.000+01:00

Tots tres models tenen un mateix problema, al consumidor cada dia li costa més poder consumir. El salari no creix al mateix ritme que els preus, sobre tot pel que fa als consums, diguem-ne captius de les Grans Corporacions - banca, serveis, immobiliàries – consums dels que no podem prescindir i difícilment modular la capacitat d’us que en fem, ells ens marquen la part de salari que els hi hem de dedicar via BOE i Banc d’Espanya.

Si no s’aconsegueix que els salaris s’adeqüin més al cost de la vida, cada dia el comerç anirà pitjor, les grans cadenes potser podran aguantar, ja que tenen el suport de la banca financera, però el comerç tradicional ho tindrà més cru ja que la banca li posarà més cars els crèdits i les comissions pels serveis que necessita per poder treballar, al “tenir que assumir un risc més gran”.

Les grans superfícies que concentren les ofertes bàsicament de grans cadenes de distribució, com a centres on els consumidors van a gastar els seus diners, no son per si mateixes el problema. El carrer de Mar i entorn no deixa de actuar com una gran superfície, per la oferta que concentra, el problema del comerç es en els entorns més petits on no hi ha un gruix d’oferta prou atraient pel consumidor.

La meva visió és que el model de creixement consumista s’ha de reformar donant més recursos als joves treballadors, però....

Quin tipus de consum hem de potenciar?

Es sostenible una societat d’usar i tirar i anar comprant productes sense parar?

Ens cal viatjar tant en vacances, caps de setmana, ponts, contaminant amb l’ús de combustibles?

Cal que per fabricar un producte des de la matèria primera fins a la distribució, els components recorrin mig mon?
Tinc molts interrogants que no ser contestar-me, però la meva visió es que si no som capaços d’ajustar el model de consum a una forma de vida més tranquil·la, això no acabarà bé.

Civisme

2007-08-01T14:55:00.000+01:00

Estem preocupats pel civisme a les nostres ciutats, en concret a Badalona, considerem que en temps passats els joves es comportaven amb més correcció que ara i el problema actual és que les famílies no es poden dedicar a educar als seus fills com abans.
Si parlem del temps de la meva joventut, fa uns 50 anys, tota la vida era molt diferent però el temps que els pares podien estar amb els seus fills era menys que ara, ja que les jornades laborals eren molt més llargues, sols les mares estaven a casa amb els fills.
Realment si repasso els jocs d’aquell temps massa cívics no eren, i els comportaments que teníem moltes vegades superaven negativament comportaments actuals, recordem les pistoles de ganxos, les guerres entre carrers amb pedres, mullar a la gent des de les fonts públiques i altres una mica més escatològics.
Crec que una de les coses que passen és que avui a Badalona som molts més habitants en el mateix territori i ja no ens queden espais amplis on els joves puguin explaiar-se, tot està urbanitzat i reglamentat. A més malgrat les hipoteques, el consum de oci te moltes més possibilitats, l’edat d’entrar al mercat laboral a passat dels 14 als 16 anys, però cap jove comença abans dels 18. Jo vaig començar als 13, fen unes jornades de unes 60 hores setmanals, avui seria explotació infantil. Realment és precís millorar la relació entre els ciutadans tant entre generacions, com de diversos orígens geogràfics i socials, però primer analitzem amb cura quines poden ser les causes, veiem que ha passat en altres temps i altres llocs geogràfics. Heu vist la pel·lícula “Rebeldes sin causa” eren els anys 50 i als Estats Units, també es pot veure “West side story”. En resum el tema del civisme i joventut és molt complex i crec que no es pot resoldre simplement amb agents cívics i ordenances, cal assumir el que és la joventut, els adults i la gent gran, ho som capaços de assumir que cada edat te els seus problemes i necessitats d’expansió o imposar a uns els interessos dels altres no arribarem a cap solució cívica.

Educació per a la ciutadania

2007-06-27T11:46:00.000+01:00

El proper curs els nois de 3r tindran una assignatura nova, educació per a la ciutadania, més enllà de creure que això farà que no millori el seu currículum escolar, és molt trist que com a societat tinguem que carregar a l’escola aquesta responsabilitat de fer bons ciutadans.

Potser l’educació per a la ciutadania tindríem de començar a aplicar-la en escoles d’adults, on anéssim els pares perquè desprès els joves podessin aprendre a ser ciutadans a partir del nostre exemple. Aprendre a exigir els nostres drets desprès de complir amb les nostres deures, a viure conforme amb els discursos que fem, a col·laborar en feines que no ens aportin un benefici personal sinó social, a tenir un comportament vital de respecte i no de critica fàcil amb els altres companys, i molt més que cadascú pot aplicar-se.

Aquesta educació no te res a veure amb cap religió ni monoteista ni laica, va més enllà dels adoctrinaments i diria que és contraria a tot adoctrinament, i que sols la moral individual la portarà a terme. Recomanaria llegir a André Comte-Sponville, que en els seus llibres dona unes bones pautes de comportament.

Sobre l'abstenció

2007-05-29T11:18:00.000+01:00

Realment es precís reflexionar sobre el fet de que els ciutadans s’abstinguin en les diferents eleccions.
Segur que les motivacions de quedar-se a casa son molt diverses, des dels que ja estan d’acord amb la gestió dels governants i consideren que com segons les enquestes ja guanyen, no cal fer l’esforç de votar. Fins els que creuen que tant és que manin uns com els altres que tot seguirà igual. He sentit una reflexió en un debat de radio que deien que els mitjans de comunicació a vegades, amb la millor intenció, no donen uns missatges que ajudin a promoure la participació. En concret es referia al diari La Vanguardia, que el dia de reflexió en portada i a tota plana des de ja fa anys insereix una fotografia de tots els candidats a alcalde de Barcelona amb una actitud distesa i de confraternització, actitud que pot ser molt positiva perquè la política no ha de ser crispació, però que desprès de quinze dies de plantejar-se atacs i desqualificacions entre tots ells, fa que els electors no entenguin perquè han de votar si al final tots son tant amics.

La victòria de Sarkozy

2007-05-07T08:49:00.000+01:00

Ha guanyat Sarkozy, França continua amb un president de dretes o conservador, ha guanyat amb un 53 % dels vots. És una gran victòria, com diuen alguns comentaristes?. Jo crec que no, son un 3% més sobre el mínim necessari, pràcticament hi ha tants francesos que li donen suport com que li han negat i a més ni ha un 15% que no s’ha definit. En segon lloc cal tenir present que te un percentatge d’un 10% que prové del Front Nacional, l’extrema dreta, com administrarà aquest suport?, els discursos i la practica de la seva etapa de ministre no son per tranquil·litzar a una població que ja ha vist que realment les receptes lliberals, en el mon actual, no els aporten solucions.

O ha perdut l’esquerra. Diuen que cal renovar el partit socialista. Que es diu realment. Que el partit socialista i tots els de l’esquerra han d’anar cap al centre, que han de saber interpretar el que precisa la majoria de la societat, que no te uns interessos lligats a les rendes del capital, sinó a les del seu treball. Un conjunt de ciutadans que han vist com els temps actuals de globalització econòmica, han fet perdre pes relatiu a les seves rendes mentre augmenten els beneficis empresarials, i és manten unes bosses de pobresa importants i que els governants actuals, els mateixos que han continuat aconseguint un suport més gran que la candidata socialista, no han sabut resoldre.

I els ciutadans que?. Esperem que l’esquerra encerti en el discurs i en les propostes a aplicar en el futur, perquè, ara, el nou president difícilment canviarà el sentit de l’economia i les empreses i qui els que les controlan continuaran augmentat els seus beneficis mentre el pes de les rendes del treball, de la majoria, continuaran disminuint

12 morts a les carreteres catalanes

2007-04-10T19:20:00.000+01:00

Aquesta setmana santa hi ha hagut 12 morts a les carreteres catalanes. Més morts que l’any passat. Això es un fracàs.
En el debat de avui a Catalunya Radio, els tertulians gent amb experiència i coneixements progressistes, sols han donar com a responsable a l’administració i als propis conductors, ningú ha posat sobre la taula la cultura que anem mantenint de viure amb uns valors que sols consideren com a èxit el ser MÉS, més ràpid, més potent, més car.
Quina responsabilitat te la indústria de l’automòbil? Perquè cap tertulià va comentar el paper de una indústria que no posa per incentivar les seves vendes una conducció més tranquila. Qué no es millor qui arriba primer sinó qui arriba millor.
Quan els mitjans de comunicació començaran a potenciar valors de MÉS pacificació del trànsit. No hi tenen responsabilitat en aquestes morts? Potser per omissió, però crec que no ens podem estar MÉS temps indiferents als missatges que ens arriben des de mitjans en els que depositem la nostra confiança.

A Miro Sanç

2007-03-29T08:51:00.000+01:00

Vols saber perquè els pescadors no fan servir el port que s’ha fet a Badalona.

Jo crec que em d’analitzar si els pescadors son una activitat artesanal o una activitat empresarial.

Els pescadors que tenen actualment les barques als ports d’Arenys o Barcelona i que tindrien de traslladar-se a Badalona, crec que desenvolupen la seva activitat de forma empresarial, amb personal contractat, clients que han de rebre la pesca ràpidament, etc.

El port no és de Badalona, de l’ajuntament, sinó que està a Badalona, el gestiona l’empresa pública Marina Badalona, amb criteris, també empresarials. Imagino que les condicions que els ofereix Marina Badalona no els interessa prou per fer el pas de portar les seves barques a Badalona.

Per tant ens trobem davant d’una relació entre dues visions empresarials, no és un tema d’interès social ciutadà com alguna vegada s’ha intentat fer creure.

Aquesta és la meva reflexió, sense ànim de sentar càtedra.

segueixo fent proves

2007-03-24T17:30:00.000+01:00

Aqui un video de YOUTUBE que m'agrada

No se si funcionarà. Sembla que si

Inici

2007-02-26T14:26:00.000+01:00

Aquesta es la primera entrada del meu blog, l'he creat perque volia fer un comentari a Cosme Modolell, m'ha demanat registrar-me i he creat el blog.

Aixó de la comunicació electronica te aquestes coses, saps on entres, però a vegades no saps com acabaràs.

Be fins la següent entrada.

Orio43